PERSONA IMPORTANT A LA MEUA VIDA

La meua avia ha sigut una dona que m'ha marcat molt. Durant la seua infantesa, va viure amb els seus pares, el seu germà, la seua germana i una avia. No va tindre cap problema econòmic, així doncs, va estudiar fins als 18 anys com els seus germans. Diu, que ella no sabia que era el masclisme, ja que a casa seva tots eren tractats iguals i ella moltes vegades duia pantalons, i no feia cap tasca de casa que el seu germà no fes.

Quan va acabar l' institut, va començar a estudiar Belles Arts, i a la facultat es va enamorar d’un home 7 anys major que ella, que a més, era el seu professor. Es van casar i ella, va haver d'abandonar els estudis per a formar una família i fer-se càrrec dels fills. Va tindre tres fills en quatre anys i la tercera, va nàixer amb síndrome de Dawn. Els metges, li digueren que eixa xiqueta moriria abans dels 6 anys. Ella, es va negar a acceptar-ho i va estudiar psicologia per tractar d’ajudar la seua filla. Gracies a això, va estar treballant com a psicòloga, així que ella i el seu home van haver de dividir les feines de casa i tornar-se per atendre als xiquets, que van acabar sent quatre.

Ara, està jubilada i es presidenta d’una associació per a persones amb diversitat funcional. La meua tia, a la que li havien dit que moriria amb 6 anys, ara té 46.

Sara