CONSUMISME

Consumisme és una de les paraules més sentides últimament. El consumisme es una tendència immoderada a adquirir, gastar o consumir béns que no sempre són necessaris.

Amb el “Shopping Day”, el “Black Friday” o el “Cibermonday” s’han potenciat molt les compres en aquestos últims mesos. Solament pensem en gastar i no mirem altra gent al nostre entorn. Amb el preu que valen alguns béns podem mantindre a molta gent que està morint-se de fam. Aquesta comparativa la tendríem que pensar tots i canviar un poc la situació actual.

Crec que una imatge pot valdre més que mil paraules. Per això us deixe algunes per a reflexionar.

En aquestos temps de Nadal gastem més que mai. Per això, he pensat en fer aquesta imatge que podria representar perfectament la meua opinió.

Elena

CONSUMISME

El consumisme és la compra compulsiva de coses innecessàries. Tothom es queixa que no té diners i la crisi els estressa. La gent compra sense pensar quants diners disposen i quants poden gastar. A tots els llocs ens ofereixen productes per a comprar,  la publicitat la trobem a les bosses, televisió, valles publicitàries a les autovies, en el carrer etc. Hi ha gent que va tots el dies de compres i es gasta els diners amb productes innecessaris, mentre hi ha gent que mor de fam a diari o que no pot alimentar-se. A vegades, es compren productes que no es poden permetre econòmicament, però els compren igual, inclús demanen un crèdit als bancs i aquests alimenten el consumisme, moltes vegades, són els primers que t'ofereixen crèdit per continuar comprant.

No entenc, com la gent pot malgastar els diners comprant articles innecessaris. El consumisme ens provoca egoísme, i l'avaricia de voler comprar més i més

Nerea 

CONSUMISME

Existeix el  consumisme? La resposta  aquesta pregunta és molt simple: SI. El consumisme està present en la nostra societat actual i cada vegada hi ha més i més.

Una definició de consumisme seria : tendència al consum excessiu   de béns i productes innecesaris, la qual cosa, pot arribar a ser un gran problema mediambiental, doncs compromet seriosament els recursos naturals i imposibilita desenvolupar una economia sostenible. Es per això, que deuriem reduir el consumisme i assolir nous models econòmics que siguen beneficiosos per al medi, fer un  consum responsable i adequat. En definitiva, pensar detingudament el que de veritat ens fa falta i no,  deixar-nos manipular pels anuncis publicitaris que ens envolten. Un dels elements, que ens condiciona i sugestiona a consumir, és la publicitat, aquesta podem trobar-nos-la en tots els llocs. El fí dels anuncis es fer-nos creure una necessitat imperiosa de comprar el producte anunciat. Tots nosaltres, alguna vegada em comprat alguna cosa que no necessitavem de veritat, i tan de bo, ho em comprat perquè està de moda, en oferta o ens ha cridat l'atenció. En aquest moment, ens em convertit en consumistes. Deixem que aquests productes condicionen la nostra vida,  incloent la nostra felicitat. Tenim una total dependència dels bens materials. A día de hui, és molt   difícil evitar el consumisme perque la societat està molt globalitzada i ens guiem per modes que ens condcionenen molt.

No crec que la solució   siga deixar de comprar,  però deuríem aprendre a comprar,  sols, el que siga realment necessari .

Esther.

TEMPS LLIURE

En mi tiempo libre disfruto leyendo libros, me relaja mucho, me gusta ponerme en el papel de los personajes, imaginando en que situaciones se encuentran y las dificultades o sentimientos que sienten. En mi opinión, los libros son una manera de abrir tu mente a la imaginación y ampliar el vocabulario, ya que la lectura te ayuda a conocer y utilizar palabras más “cultas”.

El género de libros que más me gustan son: biografías, novelas románticas, y de aventuras.

El último libro que  he leído es el de "Anna Frank"; cuenta la vida de una chica adolescente  con una vida normal como cualquier chica de su época. El libro cuenta su vida a través de un diario, donde narra sus vivencias durante la Segunda Guerra Mundial, su familia como tantas otras fueron perseguidas por ser judíos. Su familia huyendo de las persecuciones se esconden en una casa al lado de una fábrica de especias. Anna cuenta sus vivencias en la casa con otra familia. Ella se considera distinta a ellos, también suele contar sus emociones y sentimientos que tiene hacía algo/alguien, cosa que para ella y todos los integrantes de la casa, la situación que están viviendo no será fácil. Después de dos años escondidos fueron descubiertos. A día de hoy todavía no se sabe quiénes les delató.

Al parecer todos los integrantes, menos uno, de esa casa murieron. Tan solo,  Otto Frank, el padre de Anna, fue el único sobreviviente, su padre fundaría un museo, que era su propia casa, con la intención  de divulgar y promover el mensaje de su hija;  tolerancia y compasión por el mundo.

Kamile

PERSONA IMPORTANT A LA MEUA VIDA

La meua avia ha sigut una dona que m'ha marcat molt. Durant la seua infantesa, va viure amb els seus pares, el seu germà, la seua germana i una avia. No va tindre cap problema econòmic, així doncs, va estudiar fins als 18 anys com els seus germans. Diu, que ella no sabia que era el masclisme, ja que a casa seva tots eren tractats iguals i ella moltes vegades duia pantalons, i no feia cap tasca de casa que el seu germà no fes.

Quan va acabar l' institut, va començar a estudiar Belles Arts, i a la facultat es va enamorar d’un home 7 anys major que ella, que a més, era el seu professor. Es van casar i ella, va haver d'abandonar els estudis per a formar una família i fer-se càrrec dels fills. Va tindre tres fills en quatre anys i la tercera, va nàixer amb síndrome de Dawn. Els metges, li digueren que eixa xiqueta moriria abans dels 6 anys. Ella, es va negar a acceptar-ho i va estudiar psicologia per tractar d’ajudar la seua filla. Gracies a això, va estar treballant com a psicòloga, així que ella i el seu home van haver de dividir les feines de casa i tornar-se per atendre als xiquets, que van acabar sent quatre.

Ara, està jubilada i es presidenta d’una associació per a persones amb diversitat funcional. La meua tia, a la que li havien dit que moriria amb 6 anys, ara té 46.

Sara

TEMPS LLIURE

En mi tiempo libre,una de las cosas que mas me gustan es nadar. En verano asisto a los cursillos de natación que ofrece el ayuntamiento de mi pueblo. Y en invierno me voy a la piscina climatizada. Una de las cosas que también me gustan es ver entrevistas a deportistas de élite,ya sean nadadores/as, o jugadores de otros deportes.Me interesa sobretodo, su carrera a nivel personal y profesional,las metas que han conseguido y los fracasos que han cometido. Por ultimo, con respecto a los estilos de la natación,los que mejor se me dan son la braza y el crol.

Victoria.

TEMPS LLIURE:

No tinc segur si algunes d'aquestes coses es poden anomenar temps lliure o rutina, però 

vaig a explicar-vos:

Una de les coses que faig i que més m'agrada és l'atletisme. Molta gent no enten que té de divertit córrer, però es que no saben que aquest esport no és sols córrer, hi han moltes més disciplines, com pot ser el pes, la pèrtiga, salt d'altura, etc.

Fa temps em vaig apuntar, ja que els meus amics anavem i doncs jo vaig pensar, per que jo no? Ara ja fa d'aixó 9 anys i seguisc amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Cada any que passa la cosa és complica més, ja que les hores i els dies d'entrenament van augmentat al igual que els estudis. Posant d'exemple, el meu cas, entrene de dilluns a divendres i després diumenge, tant sols  tinc un día de descans i cada entrenament pot durar, unes dues hores més o menys, i sumant a aquest el temps d'estudi i hores de reforç. Amb tot açó, tinc  poc temps lliure, ja que els dies sols tenen 24hores i no es poden allargar.

Tenint en compte el que he dit adés, así és on entra el tema del temps lliure o rutina. Jo açó no ho considere temps lliure ja que forma part d'una rutina diaria, al igual que el anar a l'escola. Sols que el temps que estic entrenant, per a mi, és temps de descansar la ment i disfrutar.

Clara 

PERSONES IMPORTANTS EN LA MEUA VIDA

Al llarg de la meua curta vida he vist a moltes persones volgudes plorant per la mort d’algú, tant significatiu per a ells, com els seus avis. Pense que ha de ser meravellós, aixó de tenir a unes persones tant especials, però, jo no vaig tenir el gust de conèixer-los (excepte a un avi que tenia alzheimer i jo era molt xicoteta).

Tot i açó, en la meva vida he tingut a certes personses d’avançada edat admirables. Una d’elles és la meua tia, quan els meus pares no podien fer-se càrrec de nosaltres, ella ho feia. Sempre m’agradat la seua companyía, anar a visitar-la i sentir la escalfor de la seua llar en les fredes nits d’hivern vora al foc. Altra persona podría ser la meua veïna de baix, sempre m’ha demostrat molt d’afecte, tot i la seua avançada edat. Recorde quan em cridava pel pati i jo baixava a la seua casa per tal de que em donara alguna peça de roba que se’ns havia caigut, alguna cosa de menjar o fin i tot, perquè volia parlar en algú. De vegades, sent que ha estat com l’àvia que mai he arribat a conèixer. Les altres persones que crec que sempre admiraré són els meus pares, aquells que donarien fins l’últim segon de la seua vida per nosaltres. Pense que sovint no els valorem tot el que es mereixen.

Podríem dir que l’influència d’aquestes persones per a nosltres és molt important i ens fa ser qui som. Per tant, no valen milions, perquè el que valen no és pot mesurar.

Marina

PERSONA IMPORTANT A LA MEUA VIDA

En mi vida hay muchas personas importantes, pero a  quien quiero destacar es a mis abuelos, y en especial a mi abuelo José, el padre de mi madre.

Mi abuelo ha sido una persona muy luchadora, siempre estaba trabajando, y ayudando a todo el mundo.

Para mí,ha sido un ejemplo de superación, por ello en un futuro, me gustaría ser como él, pues siempre quería hacer más aunque no pudiera, y a pesar de todo, siempre tenia una sonrisa y una palabra de cariño para decirte.

Le doy las gracias por todos los buenos ratos vividos con él, porque aunque hayan sido pocos, han sido maravillosos. Gracias.

Coral

El pròxim dimecres 26 de octubre s’ha convocat una vaga. Una vaga es una forma d’expressar desacord amb alguna cosa, en aquest cas, es en contra de les revalides establides per als alumnes: de 6é de Primària, 4t d’ESO i 2n de Batxiller. Jo estic en contra d’aquestes revalides, ja que poden fer que una persona repetisca curs per suspendre aquest examen, després d’haver-se esforçat durant tot el curs, i tot el món pot tindre un mal día.

El problema de les vagues es que alguns alumnes creuen que les vagues són un dia per a no anar a classe o per a anar al institut i, no fer res. En la meua opinió, la gent no deuria fer vaga sense saber exactament per que es fa i estar d’acord amb la idea que defensa. 

Sara

¿Por qué hay que hacer huelga?

La huelga. ¿Una manera de protestar contra lo que no nos gusta, o una simple excusa para no ir al instituto? Últimamente, con todo el revuelo de la LOMCE, la reelección del PP como gobierno, la reválida y todos los líos referentes al ámbito educativo, se están planeando bastantes huelgas a lo largo del curso. Junto a estas huelgas, los mismos días, se han organizado viajes a manifestaciones en ciudades cercanas. Y mi pregunta es, ¿Vale esto para algo? ¿Es solo una excusa para saltarse clase? En mi opinión, obviamente, las manifestaciones sí que sirven. Es una manera de expresar tu opinión junto a mucha gente que te apoya y luchar por tus derechos. En cambio, la mayoría, decide no ir a dar clase, ni ir a la manifestación. Quedarse en casa, cómodamente, sin mover un dedo por esta lucha. Entendería este tipo de cosas en ciertos días, como, no ir al instituto el día de la reválida, lo cual apoyaría sin dudarlo, ya que me parece totalmente un despropósito, y que mejor que no ser los conejillos de indias de una prueba que sabemos que nos va a limitar nuestra educación después.

Pese a estos actos por parte de la mayor parte de alumnos, yo sigo apoyando la huelga. ¿Por qué?, ¿Por qué hay que hacer que los de arriba sepan que estamos aquí?

Desde mi punto de vista, la huelga sirve para reivindicar los derechos del alumno que ve como su futuro se cierra, como la educación, que le impulsará al mundo laboral, al mundo real, se privatiza. Están vendiendo nuestro futuro al mejor postor, están obligándonos a pagar para ir a centros privados. Están cerrándonos las puertas de nuestro futuro. Y para eso, hay que reivindicar nuestros derechos, para abrirnos nosotros mismos las puertas. Para eso sirve la huelga, para decir “Aquí estamos, y no dejaremos que nuestro futuro lo escriban personas que no somos nosotros”

Así que, reivindiquemos nuestros derechos. Luchemos por nuestra libertad.

Juanjo

"L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món"

 Nelson Mandela.

"No soy superior a los demás, tampoco inferior, simplemente somos iguales siendo todos diferentes".

Sara

"No es la conciencia del hombre la que determina su ser, sino, por el contrario, el ser social es lo que determina su conciencia"

                                                                                  Karl Marx 

"Si crees que puedes, ya estás a medio camino" Theodore Roosevelt

" Si el mestre és savi no t'ordinarà entrar a la casa de la seva saviesa, si no t'encaminarà cap a l'umbral de la teva ment." Sócrates

"VITAMINES SOCIALS"

Després de llegir a classe l'article de Jaume Medino titulat: “Una historia de carencias:Déficits de vitaminas, del cuerpo y de la sociedad”, publicat al diari "Información" he estat reflexionant com ho demana l'autor. És cert, que la nostra societat careix de moltes vitamines, com puguen ser la solidaritat i  humanitat però, també cal reconéixer que, en alguns aspectes, és una societat molt avançada.

Només cal mirar tot el que hem aconseguit en poc de temps. Vivim de forma organitzada encara que amb molta desigualtat. És aquesta la vitamina que, en la meua opinió, més necessita la societat de hui en dia. Aquest aspecte és així, des dels principis de la humanitat. Tots volen tenir el poder, ser els millors, estar per damunt dels altres. Tots eixos desitgos són els que originen la desigualtat.

Potser, més que necessitar, la societat, té una sobredosi d''egoisme, la qual s'hauria de controlar amb una bona dosi d'educació. Però no podem esperar que aquesta educació vinga només per part de l'escola. S'ha d'aconseguir amb la convivència i la comunicació,buscar el respecte.

En definitiva, hem construït una societat organitzada però desigual i poc civilitzada. Aquest problema encara té solució, només hem d'aprendre a ser humils i buscar al nostre interior, eixe aspecte  que tant presumim: ser uns éssers racionals.

Àngels

"VITAMINES SOCIALS"

L'altre dia, llegint el periòdic Informació vaig trobar un article de Jaime Medino que tractava sobre les vitamines socials. L'article, em va parèixer del més sorprenent i, crec que es un article sobre el qual podem reflexionar prou.

La societat actual pateix una gran carència d'algunes vitamines, referint-nos a alguns aspectes o valors socials que no estan presents al nostre dia a dia. En aquest article Jaime Medino fa referència a algunes d'aquestes vitamines que estan absents.

En la meua opinió, una d'aquestes vitamines es la tolerància. Tots deuríem de ser molt més tolerants, és a dir, respectar  les opinions dels demés, encara que no siguen coincidents amb les nostres.

Un altre valor social que deuríem potenciar és el positivisme. Hi ha massa gent que està rodejada de pensaments negatius, sempre estan pensant que el que van a fer, no va a eixir del millor possible o simplement no van a saber  realitzar-ho.

Una de les vitamines que Jaime Medino nombra és l'empatia, es el valor necessari per a saber ficar-te en la pell d'algú, és a dir, entendre a la persona que pateix per alguna cosa.

Aquestes tres vitamines són aquelles que jo he marcat com a  tant necessàries. Tenim que intentar proporcionar els valors que ens ajuden per a la l’evolució de la nostra ciutadania i del món que tenim que habitar.

Elena

"VITAMINAS SOCIALES"

MEJOREMOS NUESTRA SOCIEDAD

El  artículo escrito en el periódico, Información  el 18 de septiembre por Jaime Merino, se explican las diferentes vitaminas sociales y para qué se utilizan. Algunas de ellas son :

la honestidad, la solidaridad, la humanidad, la tolerancia, la generosidad y la responsabilidad.

Aunque estas suelen ser las más importantes hay muchas otras que este texto no menciona,  así como…el respeto: en mi opinión,  es uno de los valores más importantes y necesarios que una persona puede adquirir. Esta vitamina la adquirimos a temprana edad y deben ser los padres quienes nos expliquen cómo debemos tratar a las personas, todo el mundo, no tiene el mismo grado de respeto debido a que hay gente, que simplemente, cree que es más importante que las otras y por esa simple razón, menosprecia a los demás y eso, se debe evitar. Otra vitamina importantísima es la amabilidad. En el texto la define que no por tener cosas materiales se es más importante, sino el que más da, dentro de sus recursos y posibilidades. Pienso que todas las personas tenemos derecho a que nos ayuden y todos, debemos prestar ayuda, a nuestra manera. Por ejemplo: en el colegio hay veces que una persona necesita ayuda y mucha gente prefiere burlarse o simplemente mostrar indiferencia hacia él. La empatía. Para definir este concepto podemos utilizar el refrán típico: “No hagas a los demás lo que no quieres que te hagan a ti” que significa: antes de hacer algo referido a otra persona, primero debes pensar en cómo le puede afectar a la otra persona y como te sentaría a tí, si te hiciesen lo mismo. Por lo tanto, tienes que saber los sentimientos que tienen los demás y cambiar tu manera de actuar hacia ellos, si es necesario.

Se podrían definir muchos otros valores como la esperanza, la alegría , la comunicación y un largo etcétera porque por desgracia, éste mundo en el que vivimos, necesita muchos cambios .

Una manera fácil de cambiarlo seria, que todo el mundo pusiera su granito de arena para conseguir un bienestar común , sin duda, la convivencia sería mucho más sencilla.

Esther

PRESENTACIÓ DEL BLOG.

L'ull de l'alumne és un blog creat per l'alumnat de 4t d'ESO, a l' l'IES de Biar i, des de l'assignatura de Valors Ètics, volem reflexionar i opinar de qualssevol tema que ens desperte curiositat, ens preoucupa i ens interessa. Es per això, que amb aquesta finestra oberta al món digital, convidem a tots aquells que vulguin compartir i opinar amb nosaltres, des de la tolerància, dels temes que ens interessen amb la finalitat de construir noves experiències i reflexions sobre la societat que ens envolta. En cada etíqueta queden registrades els articles redactats per nosaltres previament supervisats per la professora.

Comencem...